He cregut oportú dedicar una entrada als meus amics els trens.
El que es llegeix al títol era tota la informació que rebia, si estava de sort, a Sants Estació. Aquí a Alemania tot això és una altra història. Aquest estiu he tingut la oportunitat d'agafar un bon grapat de trens. Resulta que els trens aquí són puntuals! I quan pel que sigui no ho són, t'informen del motiu, et demanen disculpes trenta mil vegades i et diuen quanta estoa falta per a que arribi el tren a l'estació , i el que és més fort: ES COMPLEIX! 5 minuts són 5 minuts i 45 són 45. Ara bé, la gent està una mica sonada, per no dir-ho d'una altra manera... Una gairebé s'ha d'esvarallar per trobar un lloc per seure. Sembla ser que bosses i motxilles són més impornants que un simple cul de persona, i per tant "HALLO?!" no les treguis del seient! Increïble... Això si que no té res a veure amb Bercelona, allà els llocs s'ocupen més o menys ordenadament, però sense problemes, i tenim assumit que els seients són per les persones, mentre que altre material inert es queda a les estanteries superiors o al terra! Aquí grups de 4 seients poden ser ocupats tranquil·líssimament per una persona i un munt de bosses. I ningú li diu res, eh?! Ningú alemany, es clar, que els altres volem seure!
"Hallo?!"
ResponEliminaT'has descuidat les bicis. Són més importants dues bicis i el cul del ciclista ocupant 8 seients en total (d'aquells que estan en filera) que dues iaies o el cul de la Marta i el cul de la Carme
Va, anem a comparar, d'un extrem a l'altre, jeje:
ResponEliminaAquí res té horaris, ni trens, ni busos ni res. Tu vas a l'estació i esperes a que passi el tren, mai se sap quan passarà. Han anat desapareixent trens i estacions de tren en els últims anys. '¿Qué ha pasado con los trenes?' li vaig preguntar a un amic d'aquí, 'el capitalismo ha pasado', em va contestar. Vaja, que l'Estat va deixar d'invertir en trens, de manera que per viatjar el més cómode i eficient és fer-ho a través d'empreses privades que porten busos.
Els trens van empitjorant: no tenen horaris, triguen ara més que fa anys en fer el mateix recorregut, són barats però incómodes, viatges amb les portes obertes sigui hivern o sigui estiu, i per anar de Rosario a Buenos Aires, que són les dues grans ciutats del país, només surten dos vegades a la setmana, i has de demanar el bitllet un mes abans. En tren costa 30 pesos, mentres que en bus et surt per 150. Obviament, els trens només arriben a la meitat del país, l'altre meitat del país ajo i agua, en busos cars s'han de moure, si poden.
I aquesta és la història de la privatització dels trens a Argentina! :)
Mai pensaria que diria això, però trobo a faltar la RENFE!
Oops quin rollo! De fet els meus companys sudamericans ja m'ho van dir que per ells el canvi si que és bèstia!
ResponEliminaVal a dir també que una companya de la beca que va estudiar a Madrid, diu que troba a faltar la Renfe (ella és a Colònia), no sé com prendre-m'ho... jejeje
Aquí a Alemania eñ servei ferroviari està monopolitzat per la DeutschBahn, i si que hi ha bitllets molt cars, bastant cars segons com, però també hi ha bastantes opcions per trobar alguna o altra oferta que surt molt bé de preu. Segur que podria estar millor, però de moment no em queixo gens. I menys sabent al que hi ha per altres indrets d'aquest món.