diumenge, 1 de maig del 2011

Salzburg Abril 2011

Vacances de Setmana Santa a Salzburg.


El viatge a la ciutat fronterera (amb Alemanya) el vam planejar fer amb Mitfahrgelegenheit, és a dir, gent que viatja d'una ciutat a una altra i té espai de sobra al cotxe et porta per un preu més que raonable. El plan era anar de Karlsruhe a München amb una dona i de München a Salzburg amb un home. La primera part es va cumplir sinse cap mena d'entravanc. La dona ens va deixar a una punta de la ciutat i l'altre home ens esperava a l'estrem diametralment oposat de München. Pel camí vam treure el cap del U-Bahn per visitar ràpidament el centre de la ciutat.










Quan vam arribar on ens haviem de trobar amb l'altre home, aquest ens va dir que com que no haviem enviat un sms de confirmació ja no tenia lloc per noslatres, ena havia substituit! Val a dir que nosaltres vam voler confirmar i vam estar trucant des de dos dies abans com desesperats i mai va agafar el telefon... però sembla ser que d'això ja havia advertit en un mail que no vam llegir cap dels tres... Però ens va donar la solució: va dir que podiem anar amb un Bayern-Ticket fins a Salzburg. I així ho vam fer, al final fins i tot ens va sortir més varat (0.33 € per cap més barat!) 


Des del tren vam trobar-nos amb les primeres imatges de Salzburg. El primer que vam veure ja és preciós.


 Abans de seguir faré un petit apunt de setmana santa en aquests països del centre d'Europa: estan ultra-bojos pels conills de Pascua. Tant a Alemanya com a Àustria! Conills i Ous per tooot arreu!



La nostra primera passejada pels carrers de la ciutat va ser nocturna, doncs vam arribar a Slazburg cap a les 8 del vespre, i quan vam sortir de l'hostal ja era fosc. Per cert, l'hostal molt recomanable: YOHO (www.yoho.at) 



Als carrers comercials (peatonals) del casc antic tots els comercos tenen un cartell a l'estil medieval: 











El dia següent el vam començar al mercat, vam comprar menjar amb l'intenció de fer un picnic al lloc que anàvem a visitar (per recomanació del companys d'habitació de l'hostal). Allà mateix al mercat hi havia parades senceres de boles de Mozart: quina cosa més dolça... vaig fer una mossegada i en vaig tenir poru, ara bé, la resta de mortals es tornen boigos amb aquestes boles. També hi havia per la ciutat moltíssima gent (homes, dones, grans i petits) vestits amb els trajes regionals. La Paola no se'n va poder estar.



El nostre destí per aqull matí era Hellbrunn Scholss (un lloc al que s'hi ha d'anar). El senyor rei que va manar fer aquest palau, per estiuejar-hi era un home... molt divertit, per dir-ho d'aluna manera. Va dissenyar el jardí de tal manera que pogués donar sorpreses als seus convidats. Les sorpreses són en forma d'aigua d'on i quan menys t'ho esperes, fins i tot a la taula de menjar! 


Vam acabar ben xops! Però el dia era radiant i no va suposar cap trauma, al contrari, va ser molt divertit. Despreés, un cop acabada la visita, vam seguir passejant pels jardins i vam trobar paratges meravellosos, amb els Alps de fons, la gespa ben verda... En l'única taula que vam trobar en els prats ens vam asseure i vam fer el nostre picnic que consistia en entrepans, madeuixes, platens i aigua comprat al mercat a primera hora del matí. Deliciós.





Havent dinat vam tornar a la ciutat i vam començar la visita cultural/musical. Vam anar a veure la casa natal de Mozart i la seva residència.


També vam visitar la catedral de Salzburg. Estava super neta, de fet tota la ciutat brilla per la pulcror de tot plegat. Cosa que em va agradar de l'interior de la catedral: té 5 organs super grans! Es nota que els va la música a aquesta gent.


A la tarda ens vam embarcar en una aventura: inentar trobar un lloc que haviem llegit per internet i arribar-hi en bus. La missió es va complir en un 50%, el lloc el vam trobar però hi vam acabar anant a peu. Una divertida i surrealista història que m'estalviaré explicar. Total, que al final vam anar al Biergarten que voliem. Peculiaritats del lloc són a) la cervesa és igual que la que van començar a fer els monjos (era un monastir el lloc on vam anar) a l'edat mitjana, i seguixen fent-la tal qual, sembla ser que és molt bona, jo la trobo com tota la resta, així que el meu got contenia un altre líquid, i b) un pot portar el seu propi menjar!! Ideal per a nosaltres que vem treure màxim profit del mercat i anavem amb el pa, els embotits i les fruites per tot arreu.



El dia següent vam visitar els jardins de Mirabell. Molt guais també, i ha racons molt guapos amagats pels jardins, com per exemple un escenari molt ben pensat.




Després de dinar vam anar a visitar les Catacumbes... Bastant decepcionants...


A la tarda vam fer una volta pel reiu Salzach en barca. Va estar bé per dormir una estoneta :p. Lo més maco de la ciutat no es veu des del riu, però els paissatges del final del recorregut cap a les muntanyes sí són bonics. 

Al vespre vam aconseguir entrades per ana a gaudir d'un concert al Mirabell Schloss. Un Quartet/Quintet (segons la peça) de corda ens va deleitar amb peces de Vivaldi, Mozart, Telemann i Bruckner. 


No podiem acabar el viatge d'una altra menra. La veritat és que no ens ho pensavem que ho arribariem a fer, va ser pura casualitat, però al vespre, a l'hostal, vam voler anar a menjar coses que encara teniem i vam anar a la sala on esmorzabem, era buida, però la tele era encesa... hi havia "Sonrisas y lágrimas" posat!!!! Enlloc de jugar a l'Uno, que era el plan inicial, vam mirar "The Sound of Music", que, com Mozart, és per tot arreu a la ciutat. Ens van acompanyar uns australians molt simpàtics en la visualització de la pel·lícula.


L'últim dia només vam tenir temps d'anar a comprar més boles de Mozart, pels que no ens van poder acomanyar al vaitge i fer quantre fotos més (pel camí vam descobir que Doppler va nèixer a Salzburg!) Tot seguit vam anar a l'estació on haviem quedat amb el Mitfahr de tornada, una parella molt agradable que ens van dur fins a Stuttgart, on vam agafar un tren per tornar a Karlsruhe i concloure el viatge amb un gelat de Casal.



5 comentaris:

  1. Holaaa!!

    Que maco sembla tot això, quina enveja... El que no he entés és lo de les boles de Mozart, que són com una espècie de dolços tradicionals? És al·lucinant la quantitat de verd que es veu a les fotos.

    ResponElimina
  2. Hola!!

    Les boles de mozart són unes boles de xocolata, massapà i pistatxo (crec, al núcli). Són ultradolces. Intentaré fer-te'n arribar un parell durant aquest mes, si vols.

    ResponElimina
  3. Ohhhhh!!!! per fi has vist Somriures i llàgrimes!!! què tal l'experiència??
    quina passada la ciutat, no? Ja tinc ganes d'anar de viatge!!! (o de sortir de casa caminant si més no... jejeje)

    ResponElimina
  4. Carme!!! Com vas?!?! Ja camines?
    La ciutat és indeed una passada, molt guapa, i els voltants són encisadors... jajaja Ens ho vam passar molt bé, "la verdad es que sí".
    Records!!

    ResponElimina
  5. Ja camino!!! visca!!! tot i que encara fa una mica de mal, però mica en mica!!

    Ara llegiré el teu post nou ;)
    Vagi b!!!

    ResponElimina